Olea naix de l’arbre present en totes les cultures mediterrànies com a símbol de resistència, fortalesa i pau. La guerra sacseja la terra, s’emporta els homes i dues dones s’uneixen per assegurar la continuitat de la vida. Aquesta premisa senzilla, però potent alhora, teixeix la dramatúrgia circular d’Olea. Passat i present s’enllacen en aquesta peça hipnòtica, intensa i compromesa.