Per a espais no convencionals. A través d'una correspondència coneixem la vida i relació de dues dones durant el final de l'estiu de 1970. Aquestes cartes es converteixen en el refugi de Rosa i Antònia per a intentar fer front al context en el qual els ha tocat viure i les dificultats que tenen per a seguir endavant. La literatura, la poesia i la condició de ser dona es mesclen en aquesta relació epistolar que tracta sobre el procés d'apoderament i el procés de eixe canvi vital de les seues vides. Anys després en l'actualitat, aquestes cartes apareixen en una biblioteca. Virgínia, la bibliotecària les troba en un llibre i ràpidament crida a Lluïsa, una amiga periodista amb la intenció que les llija.