L'experiència vital d’aquesta parella que arriba a Barcelona l’any 1962, el meus pares, fugint d’una Còrdova pobre i miserable, que viu rellogada durant anys en una habitació i compartint cuina i que, finalment, aconsegueix comprar una barraca, al Carmel, sense aigua corrent i amb la teulada d’uralita. Ana i Serafín hi seran feliços amb els seus quatre fills fins fins que, l’any 1976, obtenen un pis a una ciutat dormitori de la perifèria de Barcelona.  Som el que som per tot el que van fer, ells i tantes persones com ells, som aquí damunt les espatlles de gegants. Què deixem quan emigrem? Què som? Què és la identitat? Jo, també sóc Ana i Serafín.